La meua propietària María s'enfadava molt amb mi i jo no sabia per què. Em posava tan contenta cada vegada que sabia que anàvem al carrer que em posava a saltar com una boja per a agrair-li a María el seu passeig. Jo li demostrava amb els meus salts la meua alegria i que la volia, però ella s'enfadava. Afortunadament María, que és la millor propietària del món, va cridar a Nacho, ensinistrador caní, que em va explicar que quan jo saltava li trencava les calces a María i a voltes, sense voler, li feia mal amb les meues potes en les seues cames. A partir d'aquell moment ja no vaig tornar a saltar, li agraïa a María el seu passeig asseient-me i esperant al fet que ella em posara el collaret per a eixir al meu passeig pels carrers de València. Ara ja no s'enfada amb mi i sap que l'adore i tot gràcies a Nacho, l’ensinistrador caní que és també el meu amic.



Comentarios para “La història de Kiara i Nacho, l’ensinistrador caní a València
Deje su comentario
Dejar este campo en blanco (anti spam):
Cargando Captcha...
Si tarda mucho en cargar por favor deshabilite Adblock!

Los comentarios son moderados antes de ser publicados.